Com acompanyem els infants?

Els infants necessiten ser escoltats, vistos i compresos en la seva vivència interna per poder donar sentit al que els passa i a la manera com ho expressen.

La seva conducta —moltes vegades intensa, desbordada o repetitiva— no és el problema en si, sinó una forma d’expressar allò que encara no poden posar en paraules.

És a través de l’acompanyament conscient que l’infant pot començar a comprendre el seu món emocional, donar sentit a les seves reaccions i anar construint recursos interns que li permetin relacionar-se amb més seguretat i confiança.

Aquest procés es dona a través de l’experiència, del vincle i del joc, que esdevenen els seus principals canals d’expressió i integració.

Aquí és on neix la necessitat d’acompanyament de l’infant.

Perquè aquest acompanyament sigui realment transformador, caldrà que es basi en la presència, en el respecte pel seu ritme i en la creació d’un espai segur on pugui expressar-se sense ser jutjat ni corregit constantment.

Tot això amb l’objectiu que l’infant es pugui experimentar com una persona vàlida, capaç i amb un lloc dins del seu sistema familiar.

Com treballem?

L’acompanyament amb infants es basa en la comprensió profunda del que hi ha darrere de la seva conducta, integrant el treball amb l’infant i amb la família.

Aquest procés es desenvolupa a través de diferents eixos:

• El joc i l’expressió

El joc és el llenguatge natural de l’infant.
A través d’ell, pot expressar allò que encara no sap posar en paraules i donar sortida al seu món intern.

• La presència i el vincle

Es crea un espai segur on l’infant es pot mostrar tal com és, sense pressió ni judici.
És des d’aquest vincle que es pot anar regulant i construint seguretat interna.

• El treball amb la família

El canvi real no es dona només amb l’infant.
Per això acompanyem també els pares i mares, ajudant-los a comprendre què està passant i a sostenir-ho des d’un altre lloc.

• Límits amb consciència

No es tracta de posar més normes, sinó de posar-les amb claredat, coherència i presència.
Els límits, quan estan ben sostinguts, aporten estructura i seguretat.

En aquest procés no hi ha una manera única de fer.
Cada infant i cada família necessita el seu ritme i les seves eines per poder integrar els canvis.

Amb l’acompanyament terapèutic a infants i famílies realitzem un procés d’actualització dels patrons de funcionament i de les dinàmiques relacionals, aportant noves eines que permetin construir vincles més segurs, respectuosos i coherents.

A nivell general, podem dir que d’entre d’altres resultats trobem:

• Millora en la regulació emocional i en la capacitat de sostenir el que senten.

• Major comprensió de la pròpia conducta i de la dels altres.

• Aprenentatge en la gestió de límits i en la relació amb l’autoritat.

• Increment de la seguretat interna, l’autoestima i la confiança.

• Millora en la qualitat del vincle amb els adults de referència.

• Desenvolupament de recursos per afrontar situacions de canvi o dificultat.

En quines situacions pot ajudar?

Aquest acompanyament pot ser útil quan apareixen situacions com:

• Rebequeries o desbordaments emocionals freqüents.

• Dificultats per acceptar límits.

• Irritabilitat o baixa tolerància a la frustració.

• Dependència de pantalles o estímuls constants.

• Dificultats en la relació amb pares, germans o altres infants.

• Inseguretat, bloqueig o dificultats d’autoestima.

• Moments de canvi (separacions, canvis d’escola, nous contextos familiars…).

• Processos de dol o pèrdues.

• Situacions en què la família se sent desbordada o sense eines.

No cal esperar que la situació sigui molt greu.
A vegades, una mirada a temps pot facilitar canvis profunds.

L’infant no necessita ser corregit constantment.
Necessita ser comprès, sostingut i acompanyat en el seu procés de creixement.

Quan podem entendre el que hi ha darrere de la conducta,
s’obre un nou espai de relació.